L'error més comú en un correu en fred és tractar-lo com una presentació de vendes. Qui porta un negoci local va just de temps i d'atenció, i esborra un correu genèric en menys de dos segons.
L'assumpte
L'assumpte ho és tot. Ha de sonar personal sense ser enganyós i s'ha de poder llegir d'un cop d'ull. «Una pregunta sobre el vostre servei de càtering» guanya sempre «Una oportunitat única per a [Nom del negoci]». El que és concret demostra que t'has informat; el que és genèric fa olor d'enviament massiu.
La primera frase
La primera frase s'ha de guanyar la segona. Esmenta alguna cosa real: on són, una obertura recent, alguna cosa que hagis vist. «He vist que el mes passat vau obrir un segon local al carrer Major» enganxa. «T'escric perquè treballem amb negocis com el teu» és soroll, i ja l'has perdut.
El que li aportes
El que li aportes cap en una frase. Ni un paràgraf ni una llista. Una frase que respongui: què canvia per a ell si diu que sí? Parla del resultat, no de l'eina. «Ajudem distribuïdors com vosaltres a entrar als restaurants acabats d'obrir abans que la competència» és un resultat. «Tenim una plataforma de prospecció amb enriquiment per IA» és una funció.
El que li demanes
El que li demanes li ho ha de posar fàcil. «Et va bé una trucada de deu minuts aquesta setmana?» funciona millor que «Reserva una reunió de 30 minuts en aquest enllaç». Com més petita és la petició, més gent contesta.
Seguiment i proves
Fes tres seguiments en dues setmanes. Bona part de les respostes arriben al segon o al tercer correu. Un recordatori curt i honest, com ara «T'he escrit fa uns dies: et sembla bé que en parlem?», és normal entre empreses i funciona.
Canvia una sola cosa cada vegada: primer l'assumpte, després la primera frase i després la petició. No pots millorar el que no mesures, i gairebé ningú no mesura els seus correus part per part.